3 de maig, posem rumb a Benasque altra vegada per anar a fer una mica d'esquí de muntanya per la zona de Paderna-Alba. Quedem a La Senarta amb el Roger i la Neu, que quan arribem ja eren allà, així que toca sopar sense perdre temps i anar a dormir que a l'endemà ens llevarem força d'hora.
El dia 4, sona el despertador a les 4:30 de la matinada, amb un cel serè que ens regala aquesta imatge a primera hora.
Amb la mandra de primera hora, ens anem activant conscients que com més ràpid anem, menys fred tindrem i més aviat començarem a foquejar.
Cotxe fins a Llanos del Hospital i després a foquejar s'ha dit! En un primer moment en direcció a La Renclusa, petada de gent...
Pasada La Renclusa, ens derivem cap a la zona del Pico de Paderna, que des d'aquesta vessant ens guarda una imatge força imponent, que poc a poc s'anirà diluïnt a mesura que ens hi acostem.
De pujada, moltíssima gent va cap a l'Aneto, altres trenquen amb nosaltres en direcció a l'Alba, i en veure tantíssima gent, decidim de quedar-nos al Pico de Paderna, intentant evitar l'autopista que serà el tram final d'ascensió.
Ja amb la línia ben definida cap al Paderna, passem per un plateau.
I aquí és on arriba el punt d'inflexió, a diferència de la majoria de gent, trenquem en arribar al Collado de Paderna, veient una gernació de gent que segueix el seu camí.
A partir d'aquí només ens queda l'últim tram, el que ens condueix fins al cim del Paderna, i després a disfrutar de la baixada.
Foto de rigor des del cim.
De baixada, neu que es comença a transformar, i que a mesura que perdem altura, cada vegada està més papa, com era d'esperar.
Últim tram abans d'entrar als famosos "Tubos de Paderna", que estaven trilladíssims, així que ni vam perdre temps en fer fotos. Directes avall!
